Ja han arribat les festes de Sant Narcís i els membres de la Capella Polifònica de Girona us volem desitjar a tots unes
BONES FIRES!
Com cada any, demà 29 d`octubre
es celebra a la Basílica de Sant Feliu de Girona l’ofici de Sant Narcís, presidida pel Bisbe de Girona i amb la participació de la Capella Polifònica
de Girona i cantaires d'altres corals.
El
que se sent dins un cor expressat amb boniques paraules :
(...)
Cada vegada és un
miracle. tota aquella gent, tots aquells neguits,
tots aquells odis i
tots aquells desigs, totes aquelles angoixes, tot
aquell any d'escola
amb les seves vulgaritats, el seus esdeveniments
petits i grans, els
seus profes, els seus alumnes bigarrats. Tota
aquella vida per la
qual ens arrosseguem, feta de crits i de
llàgrimes, de
riures, de lluites, de ruptures, d'esperances frustrades i
d'oportunitas
inesperades: tot plegat desapareix tot d'una quan els
coristes es posen a
cantar. El curs de la vida s'ofega en el cant,
neix de sobte una
impressió de fraternitat, de solidaritat profunda,
d'amor fins i tot, i
això dilueix la lletjor del quotidià en una
comunió perfecta.
Fins i tot els rostres dels cantants estan
transfigurats; ja no
veig l'Achille Grand-Fernet (que té una veu
preciosa de tenor),
ni la Deborah Lemeur ni la Segolène Rachet ni en
Charles
Saint-Sauveur. Veig éssers humans que es lliuren al cant.
Cada vegada és
igual, tinc ganes de plorar, tinc un nus a la gola i
faig el possible per
dominar-me, però, de vegades, estic al límit: a
penes puc retenir-me
els sanglots. Llavors, quan hi ha un cànon, miro
a terra perquè és massa
emoció alhora: és massa bonic, massa solidari,
massa
meravellosament comunicatiu. Ja no soc jo mateixa, soc una part
d'un tot sublim al
qual els altres també pertanyen i en aquells
moments sempre em
pregunto per què no és la norma de cada dia en
comptes de ser un
moment extraordinari d'una coral.
Quan la coral
s'atura, tothom aclama, amb el rostre il.luminat, els
coristes radiants.
és tant bonic.
Finalment, em
pregunto si el vertader moviment del món no és el cant." (...)
BARBERY M.
"L'elegancia de l'eriçó" Ed.62. Pag.160-161
AGNES PUMEROLA.
Contralt de la Capella Polifònica de Girona
