La recuperació d'El cant de la Sibil·la es consolida amb la incorporació de la Cobla de Ministrers de Girona

El cant de la Sibil·la

23 de desembre, a les 18 h, a la Catedral
Entrada gratuïta sense reserva prèvia

• GiroNins
• Capella Polifònica de Girona
• Cobla de Ministrers de Girona
• Pau Riuró (orgue)
• Martí Ferrer (direcció)

L'any passat, en el marc del seu concert de Nadal, la Polifònica de Girona va recuperar El cant de la Sibil·la, segons es cantava a la Catedral fins que, al segle XVI, es va prohibir. Esperonats per l'èxit de la iniciativa, la coral gironina juntament amb GiroNins (la seva secció infantil), sota la direcció de Martí Ferrer, renova el seu compromís amb aquesta tradició gironina estroncada durant segles. 

Amb l'objectiu d'enriquir i consolidar aquesta recuperació, El cant de la Sibil·la d'aquest any anirà acompanyat per la Cobla de Ministrers de Girona, una formació de cinc instrumentistes que ha nascut per l'impuls de la Polifònica de Girona i que farà la seva presentació en aquest concert.

Antigament, els ministrers eren els instrumentistes (majoritàriament de vent) que, en grup, treballaven al servei dels consistoris municipals, per posar música a les celebracions civils, i de les catedrals, on interpretaven obres religioses, juntament amb les veus de la capella.

Ivó Jordà (tarota tenor), Albert Medina (tarota tenor), Adur Ugalde (sacabutx), Anna Losantos (baixó) i Albert Garcia (timbal) són els components d'aquesta nova formació que s'incorpora al concert, seguint una tradició secular de la seu de Girona.

La Sibil·la

El paper de la Sibil·la l'interpretarà, com l'any passat, Ariadna Mari Manotas, component de la coral infantil GiroNins. Aquest serà el darrer cop que Ariadna Mari farà de Sibil·la, de manera que la direcció de la coral ja ha estat treballant en el relleu.

El vestuari de la Sibil·la inclou un mantell de la Mare de Déu adormida, d'autor desconegut, del voltant del 1775, de vellut de seda, or i plata, que es troba al dipòsit del museu de la Catedral, i una espasa del 1875. Aquest any, el personatge incorpora també una corona de flors blanques, com a símbol de puresa i recollint una antiga tradició que connecta l'hivern amb la promesa de l'esclat de la primavera.

Segona part amb nadales tradicionals

El públic reunit a la Catedral de Girona podrà escoltar el cant profètic de la Sibil·la en la primera part del concert, però també escoltarà i cantarà, en la segona part, nadales tradicionals catalanes, tal com era costum a l'època, amb l'acompanyament de Pau Riuró, organista assistent de la Catedral.

Us deixem aquí el programa de mà del concert

El concert de Nadal de la Polifònica de Girona proposa un recorregut per nadales de diferents èpoques i orígens

El misteri de la nit

18 de desembre, a les 18 h
Entrada gratuïta sense reserva prèvia

Capella Polifònica de Girona i Coral Infantil GiroNins
Orgue: Pau Riuró. Direcció: Martí Ferrer

El tradicional concert de Nadal de la Polifònica de Girona tindrà lloc el diumenge 18 de desembre, a les 18 h, a la Catedral, amb entrada gratuïta i sense reserva prèvia.

El concert d'aquest any, amb el títol El misteri de la nit, ofereix un programa basat en nadales catalanes i d'arreu del món que tenen la nit com a protagonista.

Quan comença a fosquejar, la Catedral de Girona pren un aire de misteri. La Polifònica de Girona i la Coral Infantil GiroNins ompliran de llum la nau i els nostres cors cantant nadales de tots els temps, d’aquí i d'allà, amb la nit i el seu misteri com a tema.

Durant el concert, convidarem el públic a escoltar i a cantar nadales tradicionals amb nosaltres.

Al costat de cançons tan conegudes com el clàssic Santa Nit, de l'austríac Franz Gruber, i les tradicionals catalanes El noi de la mare i Nit de vetlla, el concert inclourà No la debemos dormir, del cançoner d'Uppsala (segle XVI); La nuit, de Jean Philippe Rameau, i el villancet anònim Tengan silencio, provinent de la capella de música de la catedral de Girona, datat al voltant del 1700, època en què predominaven les composicions en castellà.

El recorregut per diferents èpoques i orígens també passarà per l'actualitat, amb l'estrena a Girona de Prova el fred de fer-se etern, de Josep Ollé, i la interpretació del Glòria, del mateix autor.

La Polifònica participa activament en la vida musical de la ciutat amb concerts propis i amb la seva presència en projectes participatius. Martí Ferrer i Bosch n'és l'actual director.

El curs 2020-2021, va recuperar la seva secció infantil amb el nom de GiroNins. Aquesta coral forma nens i nenes de quatre a setze anys en el plaer del cant, en el coneixement de la llengua i la cultura catalanes i en el valor i la importància del treball en equip.

GiroNins va oferir el primer concert el desembre de 2020 a la Catedral, i des del 2021, són convidats a cantar en el Messies Participatiu, a l'Auditori de Girona, primer sota la batuta de Mireia Barrera i enguany, amb Manel Valdivieso.

Aquí teniu el programa de mà de concert:

 

La Polifònica de Girona inicia un nou projecte que vol implicar els antics cantaires

Amb la idea de mantenir i estrènyer el lligam entre la coral i el munt de persones que n'han format part, la Capella Polifònica de Girona està impulsant una iniciativa per constituir un nou cor d'antics cantaires.

Estem contactant amb antics cantaires per engrescar-los a tornar a cantar, a reviure el contacte entre tots plegats, gaudint del repertori coral de sempre, amb l'objectiu de passar una bona estona cantant.

La creació d'un cor d'excantaires s'emmiralla en experiències semblants que han portat a terme altres cors catalans de renom.

Per posar en marxa el projecte, s'ha convocat una trobada per al divendres 30 de setembre, a les 8 del vespre, en què, a més d'informar sobre com s'organitzarà el cor d'antics cantaires, s'assajaran les primeres cançons que ha proposat el director, Martí Ferrer. També s'hi explicaran les activitats que la Polifònica està preparant per a les festes de Nadal.

Si sou excantaires de la Polifònica i no heu rebut cap comunicació sobre aquest projecte, segurament no tenim les vostres dades de contacte actualitzades. Escriviu-nos un correu-e a info@polifonicadegirona.cat i us n'informarem.

Estrenem el projecte «Dones a veus» al Girona A Cappella

 

Dones a veus #NovaNovaCançó és el títol del projecte que la Capella Polifònica de Girona estrena el dimecres 11 de maig (21 h) al Claustre de Sant Daniel, en un concert del festival Girona A Cappella i dins la programació de Temps de Flors.

La Polifònica de Girona presenta en aquest concert una proposta en clau femenina en un espai governat per dones des de fa més de mil anys.

El plat fort del programa serà l'estrena de les versions corals d'una selecció de cançons actuals protagonitzades, interpretades o compostes per dones catalanes els últims anys, arranjades per a coral per Martí Ferrer, director de la Polifònica.

Peces de Sílvia Pérez Cruz (Vestida de nit), Clara Peya (Cara a cara), Roba Estesa (Cant de lluita), Judit Neddermann (No volem més cops) i Joan Miquel Oliver (Elektra), formaran part del programa en diàleg amb clàssics de la Nova cançó com ara L'estaca, de Lluís Llach, en un arranjament de Josep Viader, o Al vent, de Raimon, en una versió d'Antoni Ros-Marbà, i l'estrena de la versió coral de 23 de gener, de Josep Tero, que ens servirà per evocar les víctimes civils de la guerra.

Martí Ferrer va tenir la idea de fer els arranjaments per a coral d'aquestes cançons quan va assistir a una gala dels premis Enderrock, el febrer de 2019. Clara Peya hi va interpretar Cara a cara, una de les peces del disc Estómac, premi Enderrock de la crítica al millor disc de l'any 2018.

Una beca Kreas de l'Ajuntament de Girona li va permetre «escriure els arranjaments amb temps i en condicions», ha explicat Martí Ferrer, que també ha revelat que aquest treball aviat veurà la llum en forma de llibre, en una edició conjunta de Ficta Edicions i la Polifònica de Girona.

La interpretació de les cançons s'alternarà amb la lectura de textos de la periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx, extrets del seu llibre La guerra no té cara de dona, publicat en català per Raig Verd Editorial (2018). En aquesta obra, l'autora dona veu al record i la memòria de centenars de dones que van lluitar a les files de l'Exèrcit Roig la Segona Guerra Mundial.

Amb la incorporació al concert de les paraules de Svetlana Aleksiévitx, la Polifònica vol aportar un pensament per a les víctimes de les guerres actuals i, especialment, per a les del conflicte d'Ucraïna.

El concert s'ha programat amb entrada lliure, però s'hi establirà una taquilla inversa, la recaptació de la qual es destinarà íntegrament a la conservació del Monestir de Sant Daniel.

Ja ens podeu votar als Premis Clavé 2021 al millor espectacle en directe!

 

La Capella Polifònica de Girona torna a ser candidata al premi al millor espectacle, producció o concert estrenat en directe, dins els Premis Josep Anselm Clavé del Cant Coral a Catalunya, amb el concert El gran dia de Girona de Francesc Civil.

Les votacions dels premis del públic estan obertes al web www.premisclave.cat, on també trobareu tota la informació sobre aquesta edició dels premis i les anteriors.

El projecte de recuperació d'El gran dia de Girona, liderat per la Polifònica amb la col·laboració del Cor Filharmonia i l'Orquestra de Girona, es va portar a terme en forma de concert participatiu el matí de la Diada de l'11 de Setembre de 2021, a l'Auditori de Girona.

Més de cent veus van cantar el programa, que va combinar la recuperació patrimonial de la cantata, amb textos de Salvador Sunyer i Aimerich, creada per commemorar l'esperit de resistència i resiliència de la ciutat de Girona envers l'invasor, i el Rèquiem de Gabriel Fauré.

La Polifònica ja va guanyar fa dos anys el premi al Millor programa de música coral catalana de 2019 amb el concert 125 anys, Francesc Civil Castellví.

En aquesta edició, també opta al mateix premi El cant de la Sibil·la. Mil nadals a Girona, que vam presentar al concert de Nadal, el 19 de desembre, juntament amb la branca infantil de la nostra coral, el cor GiroNins.

El concert va incloure una selecció de nadales i la recuperació de la versió del Cant de la Sibil·la tal com es cantava antigament a la Catedral de Girona, segons queda recollit a l'Ordinarium Gerundense del 1550, amb un rol solista, que va interpretar l'Ariadna Mari Manotas, d'onze anys -formada a GiroNins- i l'acompanyament a l'orgue de Jordi Vergés i Riart, organista titular de la Catedral de Tarragona.

La Federació de Cors de Clavé organitza i atorga els Premis Josep Anselm Clavé del Cant Coral a Catalunya amb objectiu de retre homenatge al músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874).

La Polifònica de Girona ha estat candidata al premi al millor espectacle en tres de les quatre edicions que s'han organitzat fins ara. Els nostres dos projectes de 2021 són els únics de les comarques gironines que opten al premi al millor espectacle.

Actuem al Concert de música sacra del 9 d'abril, al Mercadal

El dissabte 9 d'abril, vigília del Dia del Ram, cantarem tres peces al tradicional Concert de

música sacra, on compartirem cartell amb el Cor de Cambra de Girona i el Cor Maragall.

🗓️ A les 6 de tarda a l'església del Mercadal de Girona.

🟢 Us hi esperem! 

Les cançons del projecte #NovaNovaCançó (7): «L'estaca», de Lluís Llach

 

«L’estaca» és la cançó més popular de totes les que ha compost Lluís Llach, fins al punt que s'ha traduït a diversos idiomes i s’ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat en molts països.

El mestre Josep Viader, fundador de la Polifònica de Girona, va incorporar fa més de quaranta anys «L’estaca» al repertori de la coral, amb un arranjament per a quatre veus que ara recuperem dins del projecte #NovaNovaCançó.

Lluís Llach la va compondre el 1968, en temps de la dictadura franquista. El 13 de desembre de 1969, en un recital al Palau de la Música, la censura li havia prohibit que la cantés, però va ser el públic qui ho va fer, acompanyat pels músics des de l’escenari.

La versió instrumental «per causes externes» de la cançó està recollida al disc «Ara i aquí» (1970). La podeu escoltar al minut 7 d’aquest vídeo, en què es reprodueix la primera cara del disc.

Les cançons del projecte #NovaNovaCançó (6): «Cançó de fer camí», de Maria Mercè Marçal i Borja Penalba

El poema «Cançó de fer camí», de Maria Mercè Marçal, ha esdevingut un dels himnes de la lluita feminista. Borja Penalba hi va posar música i, amb Mireia Vives, van batejar amb el seu títol el disc que van publicar l’any 2019. Ara forma part del nostre projecte #NovaNovaCançó.

A «Cançons de fer camí», Borja Penalba i Mireia Vives van aplegar cançons pròpies, versions musicades de poemes i versions d’altres cantautors. Montserrat Roig, Joan Fuster, Lluís Llach i Joan Salvat-Papasseit són alguns dels noms que van inspirar els temes del disc.

La versió musicada per Penalba, però, es va sentir per primer cop el maig de 2015, cantada per Mireia Vives i Gemma Humet, en suport a la Vaga de Totes, una iniciativa de diferents espais feministes per visibilitzar les desigualtats, en tots els àmbits, que pateixen les dones.

La iniciativa va tenir el suport de la Fundació Maria-Mercè Marçal i es va difondre mitjançant un videoclip realitzat per Lorena Perales i Manuela Alandes. La cançó va ser finalista del certamen Terra i Cultura 2015 al millor poema musicat en català.

Les cançons del projecte #NovaNovaCançó (5): «Elektra», de Joan Miquel Oliver

Electra és, entre altres coses, un personatge de la mitologia grega, una òpera de Strauss i una guerrera ninja de l'univers Marvel, però l'Elektra que hem incorporat al repertori del projecte #NovaNovaCançó és una cançó de Joan Miquel Oliver (2018), de l'àlbum del mateix títol.

Comentant la cançó, que resumeix en tres minuts la tragèdia de Sòfocles, Joan Miquel Oliver deia en una entrevista al diari Ara: «explico el mite tal qual amb un llenguatge modern, com ara dir que és filla de pares separats. Això de casar-se i separar-se és una cosa moderna».

L'autor afirma que el text de Sòfocles «és superactual. La germana d’Electra li diu: 'Ets dona i no home, i tens a les mans menys força que els teus enemics'. Els enemics són els homes. Ella no es pot venjar perquè és una dona, i ho ha de fer a través del germà petit».

Com a admirador de l'òpera de Strauss estrenada el 1909, el director de la Polifònica de Girona, Martí Ferrer, va veure en la cançó del líder del grup Antònia Font una oportunitat per proposar-ne una versió coral que incorporés algun dels leitmotiv de la composició de Strauss.

La fusió entre la cançó del cantautor mallorquí i les notes del compositor alemany dona com a resultat una versió sorprenent, en què els dos registres encaixen amb atreviment i precisió. Tenim ganes d'estrenar-la i que us agradi tant com l'estem gaudint nosaltres als assajos.

Podeu escoltar la cançó original de Joan Miquel Oliver a Youtube:

Les cançons del projecte #NovaNovaCançó (4): «No volem més cops», de Judit Neddermann

A la cançó «No volem més cops», inclosa al seu disc «Nua» (2018), Judit Neddermann denuncia la brutalitat i la impunitat amb què actuen els cossos policials davant dels moviments socials.

L’autora va comprondre la cançó impulsada per la impotència que li van causar les imatges de violència al desallotjament del 15-M i la repressió del referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 a Catalunya.

Durant el confinament de 2020, el Cor de la Universitat de Girona va treballar i enregistrar la versió coral de «No volem més cops», un arranjament de Martí Ferrer, director del Cor de la UdG i de la Polifònica de Girona.

Aquesta versió es va estrenar a Youtube el juny de 2020, després de tres mesos d’assajos per videoconferència, en un muntatge fet a partir de les gravacions individuals de cada cantaire.

La Polifònica de Girona estrenarà la versió coral de «No volem més cops» dins el concert #NovaNovaCançó, una peça que, a causa de les restriccions de la pandèmia, no s’ha interpretat mai en públic.

Us oferim el vídeo original de Judit Neddermann i el de la versió del Cor de la UdG.

 

Les cançons del projecte #NovaNovaCançó (3): «Cara a cara», de Clara Peya

Dins el projecte #NovaNovaCançó, la Polifònica de Girona ha començat a treballar en l'arranjament per a quatre veus que el director, Martí Ferrer, ha fet de 'Cara a cara', una de les cançons del disc 'Estómac' (2018), de Clara Peya.

La compositora i pianista va definir 'Estómac' com «un disc de deconstrucció de l'amor romàntic, que és una font d'inspiració molt forta i projecta una influència molt gran cap a nosaltres».

I afegia: «Es diu 'Estómac' perquè canvio la figura del cor vermell, net, perfecte, per un estómac, que és una víscera. Perquè el dolor, la nostàlgia, el buit, no els sento al pit esquerre, sinó al ventre».

Després de guanyar amb aquest treball el premi Enderrock de la crítica al millor disc de l'any, Clara Peya va ser guardonada amb un dels Premis Nacionals de Cultura 2019.

Les cançons del projecte #NovaNovaCançó (2): «Cant de lluita», de Roba Estesa

 

«Cant de lluita», la cançó del grup tarragoní Roba Estesa que hem incorporat al repertori del projecte #NovaNovaCançó, és un dels temes destacats del seu segon treball discogràfic, «Desglaç», publicat el 2018.

Guanyadores del Premi Sons de la Mediterrània 2015, organitzat pel Grup Enderrock, el 2016 van publicar el seu primer disc, «Descalces».

A partir de les influències inicials del folk, la música tradicional i la cançó d'autor, el grup ha evolucionat amb la incorporació de sons electrònics propers al pop. El seu darrer treball és «Rosa permanent» (2021).

Les lletres de les seves cançons són combatives i es caracteritzen per un feminisme tant festiu com reivindicatiu. Com diu la tornada de «Cant de lluita»: «Som en acte de protesta / Som mans fredes vora el foc / Som la veu de la revolta / Netes de la por i el dol».

Les cançons del projecte #NovaNovaCançó (1): «23 de gener», de Josep Tero

 

La cançó 23 de gener forma part del disc Fronteres, publicat pel cantautor escalenc Josep Tero l'any 2009. Avui, 23 de gener, hem triat aquesta cançó per iniciar una sèrie de publicacions en què us anirem presentant el repertori del nostre primer projecte de 2022, que hem anomenat #NovaNovaCançó.

Josep Tero, excantaire de la Polifònica de Girona, va compondre 23 de gener com a homenatge a les víctimes del bombardeig que va patir el poble de l'Escala durant la Guerra Civil, per part d'avions italians, el 23 de gener de 1939.

En un article publicat al número 280 de la Revista de Girona, l'historiador José María Murià, mexicà de mare escalenca, explica que aquell dia, «a les 11 del matí, quatre dies abans que les forces insurrectes feixistes es fessin mestresses del poble de l'Escala, quatre avions Savoia-Marchetti SM 79, que tenien la seva base a Mallorca, varen deixar-hi anar 40 bombes de cent quilos i 20 de vint quilos des d'una alçada de 2.500 metres».

Al bombardeig van morir almenys quinze persones, entre les quals sis criatures que no arribaven als set anys d'edat. A la lletra de "23 de gener", Josep Tero escriu: «Tot el meu dolor és amb ells / quan arriba, cada hivern / el 23 de gener».

Podeu llegir l'article sencer de José María Murià sobre aquest fet històric al web de la Revista de Girona.

Vols cantar a la Polifònica de Girona? Convoquem audicions!

Vols venir a cantar amb nosaltres? Ara és el moment!

Estem iniciant un nou projecte per al 1r semestre de l'any: #NovaNovaCançó, amb una selecció de cançons de cantautores i cantautors que us anirem explicant en aquest mateix espai.

I cantarem al concert de la Novena Simfonia de Beethoven, el 12 de juny, a l'Auditori de Girona, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona i el Cor de Cambra del Palau de la Música.

Si tens 30 anys o menys, tens descompte en la quota de cantaire.

Assagem els dimecres, de les 21.45 a les 23.45 h, a la Casa de Cultura de Girona.

T'hi animes? Escriu-nos un correu-e a polifonicadegirona@gmail.com per concertar dia i hora d'audició.