El Cant de la Sibil·la torna a la Catedral de Girona i incorpora dues sessions escolars

El Cant de la Sibil·la torna a la Catedral de Girona amb novetats. A més de la tercera edició del concert per al públic general del dia 22, es faran per primer cop dues sessions per a escoles i instituts, amb l'assistència de més de 600 alumnes.

El 19 de desembre, la coral GiroNins, branca infantil de la Polifònica de Girona, farà dues sessions del Cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona, per a alumnes de diverses escoles i instituts de la ciutat. Les representacions tindran lloc a les 10.30 h (per a alumnes de primària) i a les 12 h (per a alumnes de secundària), amb els mateixos músics, solistes i posada en escena, amb algunes modificacions per adaptar-la al públic escolar, que les que es faran el dia 22, a les 18 i a les 19.30 h, a la Catedral per al públic general.

A la primera part s'hi interpretarà una selecció d'estrofes del Cant de la Sibil·la i, a la segona, es proposarà al públic que s'afegeixi al cant de quatre nadales: El Noi de la Mare, El Rei Herodes, Les bèsties del Naixement i El cant dels ocells. També es presentaran els instruments de la Cobla de Ministrers que acompanyen el Cant de la Sibil·la i l'orgue.

Les escoles i instituts que participen en la iniciativa hauran pogut treballar prèviament la novel·la juvenil il·lustrada Sibil·la i l'espasa de la fi del món, de Mar Bosch i Emma Pumarola, coeditada per Ficta i la Polifònica de Girona. La direcció de GiroNins també ha facilitat als centres educatius una guia didàctica que s'ha elaborat com a part del projecte i altres recursos informatius.

El Cant de la Sibil·la, de la prohibició a la recuperació

El Cant de la Sibil·la era un dels moments més esperats de la nit de Nadal des de temps antics i arreu de la Mediterrània. Primer en llatí i després en les diferents llengües vernacles, aquesta representació, protagonitzada per un nen cantor anunciant la fi del món, es va anar transmetent de generació en generació de forma oral. A cada localitat, la música i el text van anar evolucionant i enriquint-se. Es conserven algunes transcripcions de l'època d'aquells cants (a vegades només de la lletra; d'altres, de la lletra i la música).

Amb el concili de Trento (1563) el Cant de la Sibil·la va desaparèixer de la litúrgia i la seva posada en escena es va prohibir o es va perdre. Només en alguns temples de Mallorca i de l'Alguer (Sardenya, Itàlia) la Sibil·la va continuar entonant el seu cant cada nit de Nadal fins als nostres dies.

Ja en el segle xx, el Cant de la Sibil·la s'ha recuperat en diferents ciutats i viles dels Països Catalans. La declaració del Cant de la Sibil·la de Mallorca com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la Unesco (Nairobi, 2010) va representar un punt d'inflexió en la recuperació d'aquesta representació nadalenca (a vegades amb un nen o una nena en el paper de la Sibil·la, i d'altres amb una cantant adulta, a voltes professional).

El retorn del Cant de la Sibil·la a Girona

L'any 2021, GiroNins, la coral infantil de la Capella Polifònica de Girona, va recuperar el Cant de la Sibil·la segons la lletra i la música consignades a l'Ordinarium Sacramentorum secundum laudabilem ritum Diocesis Gerundensis imprès el 1550. Tal com es feia a l'època, és un infant (un cantaire de GiroNins) qui encarna el paper de la Sibil·la.

Després del Cant de la Sibil·la, el cor, els músics que acompanyen el cant (l'orgue i la Cobla de Ministrers de Girona) i el públic assistent canten nadales tradicionals catalanes de forma conjunta i participativa. Aquest any, s'hi estrenaran les versions de les nadales que el compositor Josep Ollé i Sabaté (Tortosa, 1987) ha escrit expressament per a aquest esdeveniment per encàrrec per la Capella Polifònica de Girona.

Concert: El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona

Divendres 22 de desembre, a les 18 i a les 19.30 h

Atenció: primera sessió exhaurida. 

Entrada gratuïta amb reserva prèvia per a la sessió de les 19.30 h en aquest enllaç

A càrrec de: Capella Polifònica de Girona, GiroNins i Cobla de Ministrers de Girona.
Orgue: Pau Riuró.
Solistes/Sibil·la: Ariadna Mari Manotas i Miquel Xirgu.
Direcció: Martí Ferrer.

Anem al Festival Orgues de Ponent i del Pirineu

L'Associació Amics de l'Orgue de les Comarques de Lleida, organitza el 25è Festival Orgues de Ponent i del Pirineu, amb concerts a tretze poblacions, per mostrar "la versatilitat de l'orgue envers altres instruments, amb recitals a càrrec d'organistes de reputada professionalitat, combinats amb cantants, instrumentistes o agrupacions corals".

La Capella Polifònica de Girona hi serà el diumenge, 3 de desembre, a les 18.30 hores, amb un concert a l'església de Santa Maria de les Borges Blanques, en què ens acompanyarà l'organista Pau Riuró.

El festival també farà parada a Lleida, Os de Balaguer, Tremp, Torres de Segre, la Pobla de Segur, Talarn, Tàrrega, Puigcerdà, Sant Llorenç de Morunys i la Seu d'Urgell on el festival posarà punt final amb un concert i una conferència a càrrec de l'especialista sobre orgues medievals, Cristina Alís.

La primera cita del festival es va emmarcar dins dels actes programats per la Diada nacional de Catalunya, i es va fer a Verdú (Urgell).

Tots els concerts tenen entrada gratuïta i els podeu consultar aquí (document PDF)

Podeu veure el repertori del concert a continuació:

Presentem la novel·la 'Sibil·la i l'espasa de la fi del món'

El llibre forma part del projecte de recuperació d'El cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona, liderat per GiroNins, coral infantil de la Polifònica de Girona

El dissabte 21 d'octubre, a les 12 h, el claustre de la Catedral de Girona acollirà la presentació de la novel·la juvenil Sibil·la i l'espasa de la fi del món. En el mateix acte es presentaran les novetats que incorporarà la representació d'El cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona, que inclouen una funció per a col·legis i instituts, un joc informàtic i un pòdcast, accions que tenen per objectiu fer descobrir aquesta tradició secular a com més gent millor.

L'escriptora Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) i la il·lustradora Emma Pumarola Sirvent (Girona, 1982) han treballat per encàrrec de GiroNins, la coral infantil de la Capella Polifònica de Girona, en aquest llibre protagonitzat per la Lina, una nena de dotze anys acabada d'arribar a Girona, i els seus nous amics de la coral GiroNins. Mar Bosch va merèixer una beca Girona Kreas per a la redacció del llibre. La seva publicació, una coedició de FICTA edicions i la Capella Polifònica de Girona, ha rebut el suport de la Diputació de Girona.

La trama del llibre

La Lina té dotze anys i arriba a Girona sense gaires il·lusions: ha hagut d'acomiadar-se de tots els seus amics i, a més, sent que la seva vida és un caos. Entre els pilons de caixes del trasllat, coneixerem la seva família i, sobretot, les seves germanes petites, tres bessones molt pesadetes que l'acompanyaran duran tot el relat.

A la Lina li agrada cantar —també li agrada escampar la boira— i per això accepta que la seva mare l'apunti a una coral. El que no s'espera és que haurà d'anar-hi amb les seves germanes i que allà, contra tot pronòstic, farà bons amics. Ells l'ajudaran a portar més bé una cosa que li està passant i que sent que no pot explicar a ningú: la Lina té visions. Unes visions horribles d'un futur immediat, que s'activen quan canta El cant de la Sibil·la, la cançó que estan assajant per representar-la a la Catedral per Nadal.

Entre tots i amb l'ajuda d'una sibil·la molt especial, una sàvia profetessa que se'ls apareix com un fantasma d'un altre temps, aconseguiran trobar la clau de tot aquest misteri.

Novetats sobre El cant de la Sibil·la a Girona per aquest 2023

L'any 2021, els GiroNins i la Polifònica de Girona van recuperar El cant de la Sibil·la segons la lletra i la música consignades a l'Ordinarium sacramentorum secundum laudabilem ritum diocesis Gerundensis, imprès el 1550.

Tal com es feia a l'època, un infant (un cantaire de GiroNins) encarna el paper de la Sibil·la. Després d'El cant de la Sibil·la, el cor, els músics que acompanyen el cant (l'orgue i la Cobla de Ministrers de Girona) i el públic assistent canten nadales tradicionals catalanes de forma conjunta i participativa.

Aquest any s'estrenaran les versions de les nadales que el compositor Josep Ollé i Sabaté (Tortosa, 1987) ha escrit expressament per a aquest esdeveniment per encàrrec per la Capella Polifònica de Girona.

Una altra novetat serà la funció que es farà d'El cant de la Sibil·la per a escoles i instituts el 19 de desembre, a les 10.30 h. La representació per a tots els públics tindrà lloc el divendres 22 de desembre, a les 18 h.

Les autores

Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) és una escriptora llicenciada en Filosofia i especialitzada en periodisme cultural per la Universitat de Girona. Actualment, és professora i cap d'estudis a l'Aula d'Escriptura de Girona, condueix diversos clubs de lectura i escriu a El Quadern d'El País.

Bedlam, darrere les hores càlides (Empúries, 2012) va ser la seva primera novel·la, guanyadora del XXXII premi Just M. Casero de novel·la curta. Dos anys més tard, va publicar 1001 curiositats de Girona i el Gironès (Redbooks), un treball de divulgació cultural. Les generacions espontànies (Periscopi 2016) va ser la seva segona novel·la (premi Setè Cel, 2017). La segueixen Vindràs amb mi després del diluvi (Comanegra, 2018) i La dona efervescent (Univers), que li va valer el X Premi L'Illa dels Llibres.

La seva última novel·la és L'edat dels vius (Univers), 52è premi Crexells de novel·la. El dia de l'esquerda (La Galera, 2022) va ser la seva primera novel·la juvenil i un dels llibres més prestats a les biblioteques aquell any. Continua en el terreny de la literatura infantil i juvenil amb aquesta Sibil·la i l'espasa de la fi del món (Ficta, 2023).

Emma Pumarola Sirvent (Girona, 1982) treballa principalment en el camp de la il·lustració i el còmic. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, graduada en Il·lustració per l'Escola d'Art d'Olot i va cursar formació específica en còmic a l'Escola Joso de Còmic de Barcelona.

Des del 2016 ha il·lustrat les aventures de la Bruna i en Jac a la revista Globus dels Establiments Viena. Entre els seus altres treballs com a il·lustradora es troben El fantasma de Montcorb / El fantasma de Canterville (Diputació de Girona, 2022), Diàleg. Una comèdia d'Avel·lí Artís i Balaguer (Bonport, 2016), Martes de cuento. Pasaje a Isla Imaginada (Helefante, 2016) i El tesoro bajo el puente (Emphasis, 2015). Ara s'afegeix a la col·lecció Sibil·la i l'espasa de la fi del món (Ficta, 2023).

Ha treballat com a entintadora de còmic americà en editorials com IDW Publishing, Big Head Press Comics, Badger Comics, i també ha entintat diversos números de les col·leccions de còmics històrics Història de la humanitat en vinyetes i Balears abans i ara (ambdues dibuixades per Quim Bou i publicades per Dolmen Editorial). També ha treballat com a colorista al còmic Els enigmes del Beatusaure (La Fal·lera Gironina, 2019).

Combina la seva tasca com a il·lustradora amb la docència i amb la direcció d'El Taller del Barri, una escola de dibuix especialitzada en còmic i il·lustració ubicada a Girona.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

📗 Presentació: Sibil·la i l'espasa de la fi del món

📅 Dissabte 21 d'octubre | 12 h | Catedral de Girona

🟢 Entrada per la porta dels Apòstols

Acollim la visita del cor Ensemble Canticum Novum

El cor Ensemble Canticum Novum de Moéna visita la nostra ciutat, convidat per la Capella Polifònica de Girona. Les dues formacions oferiran un concert conjunt a l'auditori Josep Viader de la Casa de Cultura, en què interpretaran diverses peces conjuntament i per separat.

L'Ensemble Canticum Novum és un cor mixt format a Moéna (Ladínia) a finals de 1993 i el formen una trentena de cantaires de les valls de Fiemme i Fassa. Fundat i dirigit pel mestre Ilario Defrancesco, en els seus vint-i-quatre anys d'activitat ha fet més de tres-cents concerts a les dues valls i nombroses presentacions a nivell regional, nacional i internacional.

L'origen de la majoria dels cantaires, a més del director, del poble de Moéna i altres poblacions de la vall de Fassa, fa que en tots els anys d'activitat hagin interpretat i encara interpretin peces en llengua ladina, procedents d'obres tradicionals o contemporànies, amb textos en ladí, escrites per autors com el Pare Frumenzio Ghetta o Stefano Dell'Antonio, musicats per a cor mixt pel director Ilario Defrancesco.

La visita de l'Ensemble Canticum Novum de Moéna a Girona s'emmarca en una acció de suport a la difusió de la llengua ladina, pròpia de la regió d'on és originari el cor.

L'entitat Girona 1809 col·labora en "El gran dia de Girona"

L’Associació Girona 1809 col·laborarà en el concert El gran dia de Girona (Auditori de Girona, 29 de setembre, 20 h) amb una recreació del Regiment Ultònia i les heroïnes de Santa Bàrbara, a més d'alguna altra acció que es desvelarà al llarg del concert.

La implicació de l'associació s'emmarca en la voluntat d'aplegar col·laboracions d'entitats gironines en el projecte liderat per la Polifònica de Girona. En aquest sentit, Girona 1908 s'afegeix al Cor Filharmonia, el Cor Geriona i l'Orquestra de Girona en un esdeveniment autènticament coral, que també disposa de la col·laboració de l'Agrupació Coral de le Comarques Gironines i l'Associació Mestre Francesc Civil i Castellví.

L’Associació Girona 1809 - Amics de la Girona Napoleònica és una entitat historicocultural sense ànim de lucre que va començar la seva activitat l’any 2008, amb motiu del 200 aniversari dels Setges de Girona.

Els seus objectius són la divulgació i l’estudi del període conegut a Catalunya com la Guerra del Francès i la seva relació amb la resta d’Europa, amb especial interès a les comarques gironines.

La seva principal activitat és l’organització de la Festa dels Setges de Girona, cada any durant el tercer cap de setmana de setembre. En aquesta data es commemora el Gran Dia de Girona, l’única ocasió en la qual les tropes napoleòniques van poder travessar la muralla de la ciutat i van ser rebutjades contra tot pronòstic.

Al llarg de l’any, l'associació organitza altres recreacions històriques a les comarques gironines i participa en recreacions històriques organitzades per altres associacions a diferents indrets europeus, principalment a l'Estat espanyol.

No us perdeu la 2a edició del concert 'El gran dia de Girona'

Cors, cantaires, solistes i instrumentistes gironins s’uneixen en una gran proposta participativa per interpretar la monumental Missa in Angustiis de Franz Joseph Haydn, també coneguda com a Missa Nelson.

Una proposta de gran format: un concert participatiu amb cors, cantaires, solistes i instrumentistes gironins interpretant la monumental missa de Haydn, estrenada l’any 1798 al cor d’Europa en plena amenaça napoleònica, i la cantata El gran dia de Girona, del mestre Francesc Civil, una obra composta sobre un text de Salvador Sunyer i Aimeric per commemorar la caiguda de Girona l’any 1809, coincidint també amb la mort de Haydn.

Una cita doble per revisitar la nostra història i recuperar el patrimoni musical català.

Els cantaires i les corals que participen en el projecte formaran un cor d'entre 150 i 200 persones que hauran fet un treball individual d'estudi de les peces i, a continuació, diverses jornades de treball, sota la direcció de Martí Ferrer.

El concert tindrà lloc a l'Auditori de Girona el 29 de setembre de 2023, per a un aforament de poc més de 1.000 persones. Les entrades estan a la venda al web de l'Auditori:

👉 Informació i venda d'entrades

Com és habitual en els concerts participatius i per garantir el bon desenvolupament de tot el projecte, s'ha format un cor d'escenari, amb la Capella Polifònica de Girona, el Cor Filharmonia i el Cor Geriona.

Comptarem amb quatre cantants solistes professionals: Mireia Tarragó (soprano), Maite Mer (mezzosoprano), Roger Padullés (tenor) i Oriol Mallart (baríton) i l'Orquestra de Girona, integrada per 19 músics amb trajectòries professionals vinculades a les comarques gironines.

L'11 de setembre de 2021, l'Auditori de Girona acollia el primer concert multitudinari després del setge de la COVID-19: la primera edició del participatiu El gran dia de Girona, un projecte liderat per la Capella Polifònica de Girona que va ser, malgrat les limitacions d'aforament, un èxit artístic, de participació i de públic.

Esperonats per aquest èxit, hem convertit El gran dia de Girona en una cita bianual, sempre entorn de la mateixa data en què la ciutat també acull les jornades de recreació històrica de l'episodi que es coneix amb el mateix nom.

Concert 'Dones a veus' al XIII Festival de Cervià de Ter

El 24 de setembre farem un concert del nostre programa Dones a veus, al XIII Festival de Cervià de Ter, organitzat per Amics de Cervià Antic i Ibercàmera Girona.

Per commemorar el 50è aniversari de la mort de Pau Casals, aquesta edició del Festival de Cervià estarà dedicada a la memòria del violoncel·lista més universal, amb el títol Recordant Pau Casals.

Acabada la Guerra Civil, el mestre Pau Casals es va exiliar a la petita localitat de Prada, a la Catalunya del Nord, on va iniciar un silenci musical voluntari per denunciar la repressió franquista. Aquest silenci només es va interrompre al festival que cada any organitzava a l'Abadia romànica de Sant Miquel de Cuixà.

El concert, com els altres del festival, tindrà lloc a les 20 h, a l'església romànica de Santa Maria de Cervià de Ter.

Dones a veus és la darrera producció de nova creació de la Capella Polifònica de Girona, un programa d'arranjaments corals de cançons catalanes actuals, protagonitzades, escrites o interpretades per dones, amb arranjaments i direcció de Martí Ferrer i acompanyament al piano de Joan Sadurní.

Concert 'Dones a veus', al 24è Festival Vall de Camprodon

El diumenge 10 de setembre continua el recorregut de Dones a veus al 24è Festival de Música Vall de Camprodon.

A les 19 h, a l'església de Santa Cecília de Molló, farem el concert de clausura del festival amb el programa que vam estrenar dins el festival A cappella de Girona de 2022 i que aquest 2023 hem reprès, remodelat i ampliat, amb la col·laboració especial de Joan Sadurní al piano.

Dones a veus és un concert format per versions corals d'una selecció de cançons actuals protagonitzades, interpretades o compostes per dones catalanes els últims anys, arranjades per a coral per Martí Ferrer, director de la Polifònica de Girona.

👉 Teniu tota la informació sobre el concert i la venda d'entrades al web del Festival de Música Vall de Camprodon.

Nova edició del concert participatiu 'El gran dia de Girona'

L'11 de setembre de 2021, l'Auditori de Girona acollia el primer concert multitudinari després del setge de la COVID-19: la primera edició del participatiu El gran dia de Girona, un projecte liderat per la Capella Polifònica de Girona que va ser, malgrat les limitacions d'aforament, un èxit artístic, de participació i de públic.

Esperonats per aquest èxit, convertim El gran dia de Girona en una cita bianual, sempre entorn de la mateixa data en què la ciutat també acull les jornades de recreació històrica de l'episodi que es coneix amb el mateix nom.

Enguany una nova producció tornarà a posar en diàleg el patrimoni cultural català i una obra coral del gran repertori clàssic. La Missa in Angustiis de Franz Joseph Haydn, també coneguda com a Missa Nelson, serà l'obra al centre d'un programa que es completarà amb la cantata El gran dia de Girona, del compositor gironí Francesc Civil.

Haydn va escriure la Missa in Angustiis mentre la ciutat de Viena era assetjada per les tropes napoleòniques. I l'obra de Francesc Civil, sobre un text de Salvador Sunyer i Aymerich, retrata el setge a què fou sotmesa Girona per part de les tropes franceses.

Els cantaires i les corals que participin en el projecte formaran un cor d'entre 150 i 200 persones que primer faran un treball individual d'estudi de les peces i, a continuació, es reuniran per assajar juntes en les jornades de treball, sota la direcció de Martí Ferrer.

El concert tindrà lloc a l'Auditori de Girona el 29 de setembre de 2023, per a un aforament de poc més de 1.000 persones.

Us encoratgem a unir-vos al projecte i a formar part d'aquest gran cor participatiu!

Aquest és l'enllaç per fer la preinscripció:

👉 elgrandia.polifonicadegirona.cat

Com és habitual en els concerts participatius i per garantir el bon desenvolupament de tot el projecte, hi haurà un cor d'escenari, la Capella Polifònica de Girona.

Comptarem amb quatre cantants solistes professionals i l'Orquestra de Girona, integrada per 19 músics amb trajectòries professionals vinculades a les comarques gironines, a més del reputat organista Pau Riuró.

Concert «Dones a veus», amb Joan Sadurní al piano, a Calella de Palafrugell

El 17 de juny portem a l'església de Calella de Palafrugell el concert Dones a veus, darrera producció de nova creació de la Capella Polifònica de Girona, un programa d'arranjaments corals de cançons catalanes actuals, protagonitzades, escrites o interpretades per dones. L'estrena va tenir lloc en el marc del festival A cappella de Girona de 2022 i va ser molt ben acollida pel públic.

Aquest 2023, el projecte es reprèn, remodelat i ampliat, per presentar-lo a altres indrets, principalment de les comarques gironines, però també d’altres llocs de Catalunya.

El plat fort del programa és la presentació de les versions corals d'una selecció de cançons actuals protagonitzades, interpretades o compostes per dones catalanes els últims anys, arranjades per a coral per Martí Ferrer, director de la Polifònica de Girona.

A més, ens complau haver incorporat als concerts d'aquest repertori l'acompanyament al piano de Joan Sadurní.

Programa

- Cant de lluita (Roba Estesa, 2018)

- No volem més cops (Judit Neddermann, 2018)

- Elektra (Joan Miquel Oliver, 2018)

- Vestida de nit (Glòria Cruz i Castor Pérez, 1988, rellançada per Sílvia Pérez Cruz el 2017)

- Cara a cara (Clara Peya (2018)

- Cançó de fer camí (Maria-Mercè Marçal i Borja Penalva, 2017)

- 23 de gener (Josep Tero, 2009)

- Stabat Mater (Martí Ferrer, 2023)

La interpretació de les cançons s'alterna amb la lectura de textos de la periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx, extrets del seu llibre La guerra no té cara de dona, publicat en català per Raig Verd Editorial (2018). En aquesta obra, l'autora dona veu al record i la memòria de centenars de dones que van lluitar a les files de l'Exèrcit Roig la Segona Guerra Mundial.

Amb la incorporació al concert de les paraules de Svetlana Aleksiévitx, la Polifònica de Girona vol aportar un pensament per a les víctimes de les guerres actuals i, especialment, per a les del conflicte d'Ucraïna.

Estrenem Stabat Mater al festival Girona A Cappella

Després de l'èxit del concert de l'any passat, la Capella Polifònica de Girona torna al festival Girona A Cappella amb una proposta plena de contrastos i innovadora però amb el dolor i la lluita de la mare al seu centre.

El programa alterna polifonia del barroc escrita per a la Setmana Santa gironina del s. XVIII amb cançons pop protagonitzades o escrites per dones catalanes de la darrera dècada.

El concert culminarà amb l'estrena de l'Stabat Mater de Martí Ferrer, una obra a cappella dedicada a les dones i les mares de la guerra d'Ucraïna.

I ens fa molta il·lusió presentar-vos aquest repertori amb l'acompanyament al piano del gran Joan Sadurní, amb qui ha estat un plaer treballar aquests últims mesos.

Us esperem el 17 de maig, a les 9 del vespre, al Claustre del Monestir de Sant Daniel.

Tornem a optar als premis Clavé del Cant Coral

 

La Polifònica de Girona torna a ser candidata al premi al millor espectacle, producció o concert estrenat en directe, dins els Premis Josep Anselm Clavé del Cant Coral a Catalunya, amb el concert «Dones a veus».

Les votacions dels premis del públic estan obertes fins aquest divendres, dia 31, al web www.premisclave.cat, on també trobareu tota la informació sobre aquesta edició dels guardons i les anteriors.

«Dones a veus», concert de versions de cançons catalanes recents, protagonitzades, interpretades o compostes per dones, es va estrenar el maig de 2022 a Girona dins la programació de Temps de Flors.

La nostra coral ja va guanyar fa tres anys el premi al Millor programa de música coral catalana de 2019 amb el concert 125 anys, Francesc Civil Castellví.

La Polifònica de Girona ha estat candidata al premi al millor espectacle en quatre de les cinc edicions que s'han organitzat fins ara.