La interpretació de les cançons es combina amb lectures de textos de testimonis de l'època, aportats per l'arxiu del Monestir de Sant Daniel, a càrrec de l'actriu Clara Mir.
Les harmonitzacions a cappella, creades per a aquest projecte per Martí Ferrer, director de la Polifònica de Girona, parteixen de les tècniques de les polifonies tradicionals catalanes, que són les mateixes a tota Occitània i, per extensió, a la Mediterrània, però amb una concepció harmònica moderna.
El concert tindrà lloc el dimecres 15 de maig, a les 21 h, al monestir de Sant Daniel.
👉Compreu les entrades a gironacappella.cat/capella-polifonica
Us detallem el programa, amb un breu text explicatiu de cada una de les cançons.
•
Bon dia, Elionor
Aquesta és una cançó de l’època
del Tractat dels Pirineus, el 1659, quan la Corona d’Espanya
entregà els comtats del Rosselló, el Conflent i mitja Cerdanya a
França. Conten que uns catalans comerciants de roba que no volgueren
subjectar-se al jou francès vingueren al Principat i se’ls conegué
com Els Marxants. La seva filla, Elionor, era molt amable a la
parada, i va ser qui va inspirar la cançó. A Banyoles, per Sant
Antoni, la ballen els pabordes després de la benedicció del
bestiar.
(Francesc Marimon i Busqué, 50 partitures per a acordió diatònic, Generalitat de Catalunya, 2016).
• Els contrabandistes
Cançó popular de les
comarques gironines, la qual comença a fixar-se documentalment a
principis del segle XX en els cançoners populars, després
d’arreplegar-la a Banyoles i altres poblacions com Besalú. Una
mena de versió del tema «El cant dels ocells» que conta la
història d’una espia que denuncia «al capità» la presència de
contrabandistes.
(Xavier Aliaga, al web tempsarts.cat)
• Les absoltes dels carlins
Una de les gresques per
acabar la matança del porc, a diverses comarques nord-orientals, era
cantar les absoltes de l'animal, reciclant la tonada de les absoltes
de la missa de difunts. A la darrera guerra carlina, els contraris
dels carlins els van dedicar les absoltes del porc per atacar i
recordar les desgràcies que havien fet entre el Ripollès i la vall
de Besora.
(Jaume Aiats, Polifonies tradicionals catalanes, vol. 2, 37 cants més que he sentit, Ficta, 2020)
• L'hostal de la Corda
A principis de 1875, els carlins
estaven perdent en tots els fronts. El general Martínez Campos,
designar capità general de Catalunya, es va trobar discretament amb
el general cap dels carlins, Francesc Savall, a l'hostal de veïnat
de la Corda, on varen pactar les condicions de rendició dels carlins
a Catalunya. Els soldats del govern van adaptar la cançó «L'hostal
de la Peira», equiparant els carlins amb lladres.
(Jaume Aiats, Polifonies tradicionals catalanes, vol. 2, 37 cants més que he sentit, Ficta, 2020)
• El Cabrer
Cançó recollida en multitud de
cançoners. Mn. Vilaró recollí aquesta cançó cantada pel Calic de
Bagà, quan encara vivia un dels tres contrabandistes que agafaren
pres el Cabrer. El Cabrer havia format part durant la primera guerra
carlina de la partida de Climent Sobrevias, conegut com el
"Muchacho". Després, com tants d'altres, es llençà a la
muntanya, actuant com a simple lladregot, robant els contrabandistes
i els pagesos rics.
(Del blog de Lluís Jordà Rosselló, juliol de 2011)
• Per què? - Composició de Martí Ferrer i Bosch
A més de crear les harmonitzacions per a quatre veus de totes les cançons del programa, Martí Ferrer ha compost la peça que tanca el concert, l'única que no és una adaptació d'una cançó popular.
DOS POEMES DE MARIÀ VAYREDA
Un parell de manuscrits autògrafs que es conserven a la Col·lecció Vayreda de la Biblioteca Municipal d'Olot demostren que en algun moment va decidir-se a agafar la ploma per escriure alguns versos. Cal dir, però, que els dos poemes, més que descobrir un poeta que fins ara ens havia passat per alt, tenen valor perquè mostren un altre vessant artístic de Maria Vayreda.
• Els tres contrabanders
El títol i la forma del poema delaten una estètica
pròpia de la tradició del cançoner popular amb l'envernissada de
romanticisme que li dona l'aparició de la figura del contrabandista
–assimilable al bandoler romàntic– que mor pensant només en la
seva estimada.
• Cançó del vell
La data en què va ser escrita la «Cançó del
vell» –gener de 1903– justifica, tenint en compte que Vayreda va
morir el cinc de febrer de 1903, el tema i el to amarg del poema.
Sabem que els últims mesos de la seva vida van estar marcats per una
malaltia que suposava un estat d'abaltiment que li feia impossible
treballar en la revisió de La Punyalada i que el va anar consumint a
poc a poc però sense grans dolors quan tot just tenia cinquanta anys.
(Els textos sobre els poemes de Vayreda s'han extret de: David Prats i Vidal, Revista de Girona núm. 183, juliol de 1997)
Martí Ferrer ha musicat Els tres contrabanders com a contrafacta de la cançó tradicional Els tres tambors, de la qual el poema de Vayreda és una paràfrasi.
La Cançó del vell l'ha musicat com a contrafacta de la Cançó del lladre, composició d'autor anònim del segle XVIII que han versionat, amb la seva lletra original, un bon grapat de músics i cantants, des de Narciso Yepes, Josep Carreras, Jordi Savall i Victòria dels Àngels a Joan Manuel Serrat, Marina Rossell o La Troba Kung-Fú.