30 d’abril del 2014

PROJECTE MISSA DE SCHUBERT. L'obra



Franz Schubert (1797-1828), malgrat tenir una actitud molt poc ortodoxa envers l’Església, va compondre més música sacra de la que es podria esperar, ja que aquesta era molt important per a la consagració d’un compositor romàntic.
La gran majoria són peces curtes, però va compondre unes 8 misses, tres de les quals es poden qualificar de “grans i solemnes” i cadascuna d’elles està vinculada a un període de la seva vida artística.
La D 105 del 1817 és una composició patriòtica al final de les guerres napoleóniques, d’encàrrec pel centenari de l'Església Parroquial de Lichtental. La D 678 del 1819 la va acabar al 1822 després d’un període d’interrupció i la va revisar al 1825. I per últim, en el seu darrer any de vida:

LA MISSA EN MI BEMOLL MAJOR D950.

Va començar l’obra a la primavera o a principis d’estiu del 1828 i la va acabar poc abans de la seva mort al novembre. Sembla ser que la va compondre per encàrrec del seu amic Michael Leitermayers, fundador d'una societat pel cultiu de la música sacra i que havia estat nomenat mestre de capella de l’Església de la Trinitat. Però no tots els musicòlegs estan d’acord amb aquesta teoria ja que la seva durada és massa llarga pel que és habitual a la litúrgia. Està composta per a Orquestra Simfònica i un cor nombrós. Es tracta doncs d'una obra no pensada per a ser interpretada durant la celebració de la missa sinó més aviat com una obra de concert.

Musicalment, Schubert crea els seus propis camins, recull elements “a cappella” amb els quals vol apropar-se a Palestrina. També es poden copsar referències a les fugues de Bach, presents en el Glòria i l’Agnus Dei i pot notar-se la influència de Beethoven, Mozart o Haydn.

Aquesta és una Missa tardana, amb un estil més romàntic, on aprofita el seu coneixement de l’harmonia i el domini de les seves capacitats tècniques. La seva experiència en la composició de música sagrada i secular la utilitza per afegir més significat al text estàndard. Cal dir que ja era conegut per ometre sistemàticament certs passatges del text, la qual cosa justificava per una voluntat d’aprofundir en l’expressió o per millorar un aspecte particular del significat del text.

En definitiva, en aquesta obra va ser capaç de compensar la monumentalitat litúrgica de la polifonia clàssica i l’estil contrapuntístic amb el lirisme i una capacitat melòdica molt rica i profunda.

L’obra es va interpretar per primera vegada sota la direcció del seu germà Ferdinand, a l’Església de la Trinitat d’Alsergrund a Viena, el 4 d’octubre de 1829, quan encara no feia un any de la seva mort. Fins el 1865 no es va publicar la primera edició amb l’acompanyament de piano, a instàncies de Johannes Brahms.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada