El cor és un exercici col·lectiu que històricament neix en el moment en el qual un grup de persones es posen a cantar juntes sota unes mateixes directrius marcades per ells mateixos o per la personalitat d'un director.
“Cor” prové del grec “ronda”. Els cors grecs eren formacions d'homes, dones, mixts o d'homes i nens. Cantaven solament música monòdica, normalment en el teatre.
En l’Antic Testament està documentada l'existència de cors organitzats a Israel. Eren cors escolàstics amb acompanyament instrumental el repertori del qual es transmetia de generació en generació. Els cors estaven composts únicament per homes adults encara que es permetia afegir nens.
En l'Edat Mitja es formen cors en les esglésies i monestirs per a acompanyar a la litúrgia, normalment integrats sol per homes (monestirs masculins i catedrals) o sol dones (monestirs femenins). En la litúrgia habitual responia i cantava tot el poble conjuntament (homes i dones). És també l'Edat Mitja la qual inventa una notació musical que arriba fins als nostres dies i que ens permet construir el repertori coral.
A principis del segle X, en el període conegut com Ars antiqua, apareix la polifonia que permet el desenvolupament de les agrupacions vocals. Es canta en principi a dues veus i més tard a tres i quatre veus, encara que no en forma de cor sinó de solistes (trios i quartets).
En els segles XIV i XV, en el període conegut com Ars nova, els nens passen a formar part dels cors, constituint les veus agudes de les obres polifòniques.
En el segle XVI augmenta el nombre d'integrants i es nomenen les veus segons la seva tessitura (cantus, altus, tenor i bassus).
En els segles XVII i XVIII, en els períodes denominats Barroc i Classicisme, els cors segueixen augmentant el nombre d'integrants i les veus que designen la seva tessitura són nomenades amb els termes actuals (soprano, contralto, etc.). Augmenta el nombre de parts vocals reals. És l'època de les grans obres corals d'Haendel , Bach, Hayden i Mozart.
En el segle XIX, durant el romanticisme, es dóna una revolució en el món coral amb la megalomania dels conjunts corals que arriben a agrupar a més de vuit-cents integrants i el fenomen de socialització, sent els cors considerats com mitjans de solidaritat i formació dels individus. El segle XX continua amb el fenomen de socialització.
Font Viquipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada