Franz Schubert va
nèixer el 31 de gener de 1797 a Viena, on hi va morir el 19 de novembre de
1828. Des dels primers anys va desmostrar una innata facilitat musical que,
malgrat el seu origen humil, li va permetre rebre la millor formació.
Gràcies a això, va
poder prendre contacte amb obres de Haydn, Mozart i Beethoven.
Molt aviat va
començar a llegir obres del que seria el seu poeta favorit: Goethe. A catorze
anys neixen els seus primers Lieder i als dinou ja n’havia escrit més de 250.
Schubert estava en
oberta pugna amb el seu pare, qui considerava que havia de ser mestre d'escola,
mentre ell entenia la música com una cosa veritablement vocacional, per a la
qual havia estat elegit. Amb el temps, pren la decisió d'abandonar la seva
carrera de mestre i dedicar-se només a la música.
Però mai va
aconseguir mantenir-se només amb les seves composicions i va sobreviure gràcies
a la generositat dels seus nombrosos amics, que el varen anar acollint
successivament a les seves cases. Això el va fer portar una vida bohèmia
envoltada d'intel·lectuals, amant de les tavernes i dels ambients populars,
allunyat dels salons i de les etiquetes de la noblesa.
Tot i morir jove, va
ser un compositor molt prolífic amb unes 1.000 obres catalogades. Va compondre
música per a piano, per a orquestra, música de cambra i moltes cançons o lied
per a veu i piano, simfonies i misses.
Situant a l’autor en
la seva època, cal remarcar que del 1789 al 1850, dins d’un clima de revoltes i
de transformacions històriques sense precedents (Revolució francesa, Revolució
industrial, ...), Europa passa de l’autoritat religiosa i política a la
reivindicació i a l’exercici de la llibertat, d’una jerarquia social tancada a
una jerarquia oberta, i neix una nova classe social, la burgesia.
Estèticament,
apareix el romanticisme, moviment que determina un renovament profund en el
camp de la literatura i de les arts. El músic romàntic escriu el que ell vol
inspirar al públic.
La música romàntica
és intensa i apassionada i ho aconsegueix modificant el moviment al llarg de la
peça amb petits accelerandos i ritardandos. Utilitzant constantment els
crescendos i diminuendos, al costat d'espectaculars contrastos entre fortissimo
i pianissimo. Les harmonies s'enriqueixen amb canvis constants de tonalitat.
Tot plegat dóna lloc a una música de gran potència expressiva i de caràcter molt marcat; tremenda i brillant de vegades, recollida i lírica d'altres, la música romántica posseeix una gran capacitat d`evocació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada